El viatge/ El viaje

  • Posted on: 14 January 2021
  • By: ppuigdomenech

El viatge

Aquests mesos de confinament no ens han deixat viatjar. Deu ser probablement el període més llarg que no he sortit de Barcelona i els seus voltants des de que vaig travessar la frontera pel primer cop farà gairebé 60 anys! Al principi es podia tenir una sensació d’alleujament. Fer a cops dos viatges en avió a la setmana no deixa de ser pesat. Aquest període d calma pot permetre concloure que algunes tendències del viatge als darrers anys han estat excessives. Es pot defensar evidentment que volar a qualsevol lloc d’Europa per 20 o 30 euros o saltar l’Atlàntic per 300 és una gran cosa. Però els seus efectes adversos són evidents. Ho són a ciutats com Barcelona que és un destí ben freqüentat per molta gent d’arreu del món i ho són pel medi ambient. Si hi ajuntem la proliferació de creuers amb milers de persones i l’existència d’urbanitzacions o centres de vacances fins i tot als llocs més recòndits del món, crec que hauríem d’aprofitar l’aturada que ha representat la pandèmia per pensar el què estem fent.

Podríem parlar del viatge que les societats humanes van anar fent durant mil·lennis per acabar ocupant tot el planeta. La curiositat humana ens ha portat sempre a saber què hi havia al darrera de la muntanya que veiem en l’horitzó o més enllà del mar. Potser queda en nosaltres una part d’aquesta tendència que ha portat les societats humanes arreu del món. En el viatge hi hauria d’haver sempre el reconeixement de paisatges diferents i de societats humanes que fan les coses de forma diversa. És difícil, sobre tot en el nostre mon actual, tenir una visió rica de la realitat sense el viatge. I ho és en particular per la gent jove que està a la recerca del seu lloc al món. Tancar-se en un món reduït dona actituds pobres i excloents. Ho veiem ben sovint per tot arreu. El viatge és una font d’experiències estètiques, històriques i personals que inclouen el tastar formes de menjar diferents. En el  confinament del 2020 es troba a faltar passejar per les ribes del Sena i entrar en algun dels seus bistrots. Es troba a faltar trepitjar les places d’Itàlia o descobrir algun lloc nou en els països nòrdics, una cosa que es pot fer fàcilment en l’activitat professional. I de tant en tant travessar l’Atlàntic i trobar-se davant les escultures de l’illa de Pasqua o volar cap a l’Est per visitar un palau de Kyoto.

Hauríem de tornar a pensar què fem amb aquests vols atapeïts de gent per anar a passar uns dies d’alcohol sobre una platja igualment d’atapeïda o potser travessar milers de kilòmetres per fer una reunió d’algunes hores. Ara podem acceptar que les reunions telemàtiques funcionen, però que el contacte personal manca. De totes maneres potser n’estàvem fent un gra massa i cal moderar activitats que no sempre transformen les ciutats i els països de forma curosa i que tot plegat implica una despesa de combustibles fòssils ben gran. Només cal recordar els nostres cels en els que es creuaven desenes de traces d’avions. Diuen que hi ha hagut una mitjana de 90000 avions simultàniament volant, potser més de 9 milions de persones anant d’un lloc a un altre per l’aire. I no calculem els viatges per tren, autobús o cotxe per fer turisme. Ens ho hem de pensar.

Es pot dir que la tendència a viatges de baix preu permet a gent amb recursos limitats de gaudir del viatge i és cert. En el meu temps això ho fèiem en autoestop o en trens i autobusos. I els sistemes de lloguer per la xarxa donen una oportunitat a molta gent que viatja i que allotja. Però com ens passa tan sovint el problema està en l’excés. Milers de persones desembarcant d’un creuer o dels aeroports sobre una ciutat atractiva com Barcelona, però el mateix es pot dir d’Amsterdam, Venècia o Roma, acaba tenint uns costos que no compensen. I països amb gran atractiu com Sri Lanka, Indonèsia o Costa Rica, pels que el turisme és una font molt important d’ingressos poden veure que els seus paisatges s’omplen d’hotels i els seus monuments  es troben plens de turistes que no semblen interessar-s’hi massa. Viatjar d’una part del món a una altra en menys d’un dia és magnífic. Ja està en marxa una reestructuració de les companyies aèries i nous aparells seran necessaris fent servir nous combustibles. És necessari reunir-se amb col·legues per discutir de temes professionals, però ja començàvem a ser conscients que moltes d’aquestes reunions es podien fer pels mitjans digitals que ara estem utilitzant de forma tan freqüent. Poder gaudir de cultures diferents de les nostres i dels paisatges dels seus territoris ho és també. Però l’excés del viatge sense sentit seria bo d’aturar-lo. En el nostre recorregut pel món potser ens hem passat d’estació.

 

 

 

El viaje

Estos meses de confinamiento no nos han dejado viajar. Debe de ser probablemente el período más largo que no he salido de Barcelona y sus alrededores desde que crucé la frontera por primera vez hará casi 60 años! Al principio se podía tener una sensación de alivio. Hacer a veces dos viajes en avión a la semana no deja de ser pesado. Este período de calma puede permitir concluir que algunas tendencias del viaje en los últimos años han sido excesivas. Se puede defender evidentemente que volar a cualquier lugar de Europa por 20 o 30 euros o saltar el Atlántico por 300 es una gran cosa. Pero sus efectos adversos son evidentes. Lo son en ciudades como Barcelona que es un destino bien frecuentado por mucha gente de todo el mundo y lo son para el medio ambiente. Si juntamos la proliferación de cruceros con miles de personas y la existencia de urbanizaciones o centros de vacaciones incluso en los lugares más recónditos del mundo, creo que deberíamos aprovechar el parón que ha representado la pandemia para pensar lo que estamos haciendo.

Podríamos hablar del viaje que las sociedades humanas fueron haciendo durante milenios para acabar ocupando todo el planeta. La curiosidad humana nos ha llevado siempre a saber qué había detrás de la montaña que vemos en el horizonte o más allá del mar. Quizás queda en nosotros una parte de esta tendencia que ha llevado las sociedades humanas por todo el mundo. En el viaje debería haber siempre el reconocimiento de paisajes diferentes y de sociedades humanas que hacen las cosas de forma diversa. Es difícil, sobre todo en nuestro mundo actual, tener una visión rica de la realidad sin el viaje. Y lo es en particular para la gente joven que está en busca de su lugar en el mundo. Encerrarse en un mundo reducido produce actitudes pobres y excluyentes. Lo vemos con frecuencia en todas partes. El viaje es una fuente de experiencias estéticas, históricas y personales que incluyen el probar formas de comer diferentes. En el confinamiento de 2020 se echa de menos pasear por las orillas del Sena y entrar en alguno de sus bistrots. Se echa de menos pisar las plazas de Italia o descubrir algún lugar nuevo en los países nórdicos, algo que se puede hacer fácilmente en la actividad profesional. Y de vez en cuando cruzar el Atlántico y encontrarse ante las esculturas de la isla de Pascua o volar hacia el Este para visitar un palacio de Kyoto.

 Deberíamos volver a pensar qué hacemos con estos vuelos repletos de gente para ir a pasar unos días de alcohol sobre una playa igualmente de apretada o quizás atravesar miles de kilómetros para hacer una reunión de algunas horas. Ahora podemos aceptar que las reuniones telemáticas funcionan, pero que el contacto personal falta. De todos modos quizás estábamos exagerando y hay que moderar actividades que no siempre transforman las ciudades y los países de forma cuidadosa y que todo ello implica un gran gasto de combustibles fósiles. Sólo hay que recordar nuestros cielos en los que se cruzaban decenas de trazas de aviones. Dicen que ha habido una media de 90000 aviones simultáneamente volando, quizás más de 9 millones de personas yendo de un lugar a otro por el aire. Y no calculamos los viajes por tren, autobús o coche para hacer turismo. Nos lo tenemos que pensar.

Se puede decir que la tendencia a viajes de bajo precio permite a gente con recursos limitados de disfrutar del viaje y es cierto. En mi tiempo esto lo hacíamos en autostop o en trenes y autobuses. Y los sistemas de alquiler por la red dan una oportunidad a mucha gente que viaja y que aloja. Pero como nos pasa tan a menudo el problema está en el exceso. Miles de personas desembarcando de un crucero o de los aeropuertos sobre una ciudad atractiva como Barcelona, ​​pero lo mismo se puede decir de Ámsterdam, Venecia o Roma, acaba teniendo unos costes que no compensan. Y países con gran atractivo como Sri Lanka, Indonesia o Costa Rica, para los que el turismo es una fuente muy importante de ingresos pueden ver que sus paisajes se llenan de hoteles y sus monumentos se encuentran llenos de turistas que no parecen interesarse demasiado. Viajar de una parte del mundo a otra en menos de un día es magnífico. Ya está en marcha una reestructuración de las compañías aéreas y nuevos aparatos serán necesarios utilizando nuevos combustibles. Es necesario reunirse con colegas para discutir de temas profesionales, pero ya empezábamos a ser conscientes de que muchas de estas reuniones se podían hacer por los medios digitales que ahora estamos utilizando de forma tan frecuente. Poder disfrutar de culturas diferentes de las nuestras y de los paisajes de sus territorios lo es también. Pero el exceso del viaje sin sentido sería bueno detenerlo. En nuestro recorrido por el mundo quizás nos hemos pasado de estación.