Mediterrani/ Mediterráneo

  • Posted on: 23 May 2019
  • By: ppuigdomenech

Mediterrani

No escollim el lloc on naixem ni el temps. Podem emigrar i podem alterar la data de la mort, però no podem canviar els nostres inicis. I no és pas un mal lloc néixer a cent metres de la Mediterrània ni a l’Europa del segle XX. En aquest mar interior han passat algunes de les grans fites de la història. Hi ha nascut l’alfabet i la literatura, la democràcia i el dret, la filosofia i la ciència. Hi ha florit l’agricultura i el comerç i s’hi han combatut algunes de les pitjors guerres de la història. Ara sembla un espai dividit i que no arriba a seguir els països del Nord en termes d’economia, de democràcia i fins i tot de cultura. Potser només ens queda la gastronomia i no sabem per quant de temps.

“La Història comença a Sumer” és un llibre de 1956 i que jo vaig llegir en una edició que es va fer en els anys 60. El títol resumeix bé uns inicis de molts aspectes de la nostra història que sembla portar un moviment cap a l’Oest: Fenícia, Egipte i després Grècia, per anar seguint cap a Roma i quedar-se una bona estona a Itàlia i anar cap a França, els països germànics i després anglosaxons. En un moment va fer el salt de l’Atlàntic i ara sembla saltar el Pacífic. La Península Ibèrica ha quedat sovint al marge. Tot això són grans simplificacions, però la història vista d’aquesta manera ens diu que en aquestes latituds temperades, aquestes geografies retorçades i el seu mar amable amb els seus moments de geni, les coses passen a dimensions prou humanes com perquè hi hagi gent que hagi tingut temps de pensar i de produir els bells objectes de l’art i de la ciència.

Ara sembla que vivim en un moment crític. A la riba Sud hi tenim societats que no acaben d’organitzar-se i hi arriben fluxos  de gent dels Sud i de l’Est que voldrien arribar a les ribes del Nord de forma desesperada. El nostre mar s’ha convertit en una frontera a cops mortal. Al Nord, Grècia, Itàlia, fins i tot França i la Península Ibèrica sota el paraigües protector d’Europa, batallen internament per resoldre el seu encaix en el món global que es defineix sovint lluny d’Europa. A cops em pregunto si característiques que sentim com a nostres com un sentiment hedonista de la vida o un respecte intens de la família i l’amistat no impedeixen als que vivim en la mediterrània tenir èxit en la competició internacional, que pot necessitar una certa austeritat, o una veritable igualtat en el respecte de la llei. Això no impedeix que viatjant a Itàlia o Grècia, o contemplant el nostre mar una vesprada d’estiu, tinguem la sensació de que el model de civilització que hi va néixer encara és ben viu avui.  I que l’apreciem com el que escau més per una vida humana complerta i serena.

 

Mediterráneo

No elegimos el lugar donde nacemos ni el tiempo. Podemos emigrar y podemos alterar la fecha de la muerte, pero no podemos cambiar nuestros inicios. Y no es un mal lugar nacer a cien metros del Mediterráneo ni en la Europa del siglo XX. En este mar interior han pasado algunos de los grandes hitos de la historia. Hay nacido el alfabeto y la literatura, la democracia y el derecho, la filosofía y la ciencia. Ha florecido la agricultura y el comercio y se han combatido algunas de las peores guerras de la historia. Ahora parece un espacio dividido y que no llega a seguir a los países del Norte en términos de economía, de democracia e incluso de cultura. Quizás sólo nos queda la gastronomía y no sabemos por cuánto tiempo.

"La Historia comienza a Sumer" es un libro de 1956 y que yo leí en una edición que se hizo en los años 60. El título resume bien unos inicios de muchos aspectos de nuestra historia que parece llevar un movimiento hacia la Oeste: Fenicia, Egipto y luego Grecia, para ir siguiendo hacia Roma y quedarse un buen rato en Italia e ir hacia Francia, los países germánicos y después anglosajones. En un momento dio el salto del Atlántico y ahora parece saltar el Pacífico. La Península Ibérica ha quedado a menudo al margen. Todo esto son grandes simplificaciones, pero la historia vista de esta manera nos dice que en estas latitudes templadas, estas geografías retorcidas y su mar amable con sus momentos de genio, las cosas pasan en dimensiones bastante humanas como para que haya gente que haya tenido tiempo de pensar y de producir los bellos objetos del arte y de la ciencia.

Ahora parece que vivimos en un momento crítico. En la orilla Sur tenemos sociedades que no acaban de organizarse y llegan flujos de gente desde el Sur y el Este que querrían llegar a las orillas del Norte de forma desesperada. Nuestro mar se ha convertido en una frontera a veces mortal. Al Norte, Grecia, Italia, incluso Francia y la Península Ibérica bajo el paraguas protector de Europa, batallan internamente por resolver su encaje en el mundo global que se define a menudo lejos de Europa. A veces me pregunto si características que sentimos como nuestras, como un sentimiento hedonista de la vida o un respeto intenso de la familia y la amistad, no impiden a los que vivimos en el Mediterráneo tener éxito en la competición internacional, que puede necesitar una cierta austeridad, o una verdadera igualdad en el respeto de la ley. Esto no impide que viajando en Italia o Grecia, o contemplando nuestro mar una tarde de verano, tengamos la sensación de que el modelo de civilización que nació aún está muy vivo hoy. Y que lo apreciemos como el más adecuado para una vida humana completa y serena.