La Física

La Física és segurament la més gran aventura que hagi fet mai el pensament humà. Podem trobar els seus inicis a Grècia, com tantes altres iniciatives intel·lectuals. Durant segles s’anomenava Filosofia Natural i els que la cultivaven es preguntaven grans qüestions que la gent s’ha plantejat sempre com de què estan fetes les coses, o perquè es mouen o no els astres que veiem en el cel. Sabem que totes les societats humanes s’han fet aquestes preguntes en algun moment del seu desenvolupament. Però certament els conceptes que van començar a elaborar els filòsofs grecs ens marquen l’inici de la disciplina que va anomenar així Aristòtil, un dels més grans. D’altres de la mateixa època provenen conceptes com l’àtom o que el Sol està en el centre dels planetes que viatgen pel cel estrellat.

La història ens diu també que hem d’esperar al Renaixement perquè Galileu i Newton proposin els fonaments de la Mecànica, la disciplina central de la Física, amb conceptes com el de força i la idea de que “ La Natura està escrita amb llenguatge matemàtic”. Que la mecànica ens expliqui al mateix temps perquè cau un objecte que deixem anar de la nostra mà o perquè els planetes es mouen al voltant del Sol és una descoberta cabdal per la ciència. Les lleis de la força de la gravetat tenen un valor universal i des de fa gairebé mig mil·lenni el  nostre és el món de la Física de Newton. Durant el segle XVIII i XIX es van anar fent descobertes que no contradeien aparentment els paradigmes de la Física newtoniana, però en les equacions que descriuen les forces de l’electromagnetisme, les Equacions de Maxwell, ja s’intueix la revolució que es produirien als inicis del segle XX.

El conjunt de conceptes que es van proposar en la primera meitat del segle XX han certament revolucionat la nostra visió del món. Podem parlar de la Relativitat i la Mecànica Quàntica però també de la Mecànica Estadística o l’Estructura de l’Àtom. Ens permeten tenir una visió des del més gran de l’Univers fins a l’estructura de les partícules elementals i ens proporcionen un relat de l’origen de la matèria. La vàlua de les teories físiques està sent confirmada constantment per l’encert en les seves prediccions més agosarades. Està clar que voldríem tenir una visió unificada de les forces físiques i saber què vol dir la matèria o l’energia fosca. Aquestes són algunes de les preguntes que estimulen la feina dels físics actuals. En el panorama s’hi poden albirar horitzons ennuvolats quan algú pregunta quin esforç caldrà fer per respondre a preguntes que semblen tan llunyanes del món quotidià. Els físics reaccionen a la seva manera un xic arrogant de qui està convençut de que les grans preguntes que ens hem fet sempre els humans només es respondran amb les eines que ells dominen.

La Física

La Física es seguramente la mayor aventura que haya hecho nunca el pensamiento humano. Podemos encontrar sus inicios en Grecia, como tantas otras iniciativas  intelectuales. Durante siglos se llamaba Filosofía Natural y los que la cultivaban se preguntaban grandes cuestiones que la gente se ha planteado siempre como de qué están hechas las cosas, o por qué se mueven o no los astros que vemos en el cielo. Sabemos que todas las sociedades humanas se han hecho estas preguntas en algún momento de su desarrollo. Pero ciertamente los conceptos que comenzaron a elaborar los filósofos griegos nos marcan el inicio de la disciplina que llamó así Aristóteles, uno de los más grandes. De otros de la misma época provienen conceptos como el átomo o que el Sol está en el centro de los planetas que viajan por el cielo estrellado.

La historia nos dice también que debemos esperar al Renacimiento para que Galileo y Newton propongan los fundamentos de la Mecánica, la disciplina central de la Física, con conceptos como el de fuerza y ​​la idea de que "La Naturaleza está escrita con lenguaje matemático". Que la mecánica nos explique al mismo tiempo por qué cae un objeto que dejamos ir de nuestra mano o por qué los planetas se mueven alrededor del Sol es un descubrimiento fundamental para la ciencia. Las leyes de la fuerza de la gravedad tienen un valor universal y desde hace casi medio milenio el nuestro es el mundo de la Física de Newton. Durante el siglo XVIII y XIX se fueron haciendo descubrimientos que no contradecían aparentemente los paradigmas de la Física newtoniana, pero en las ecuaciones que describen las fuerzas del electromagnetismo, las Ecuaciones de Maxwell, ya se intuye la revolución que se produciría en los inicios del siglo XX.

El conjunto de conceptos que se propusieron en la primera mitad del siglo XX han revolucionado ciertamente nuestra visión del mundo. Podemos hablar de la Relatividad y la Mecánica Cuántica, pero también de la Mecánica Estadística o la Estructura del Átomo. Nos permiten tener una visión desde lo más grande del Universo hasta la estructura de las partículas elementales y nos proporcionan un relato del origen de la materia. El valor de las teorías físicas está siendo confirmada constantemente por el acierto de sus predicciones más osadas. Está claro que quisiéramos tener una visión unificada de las fuerzas físicas y saber qué significa la materia o la energía oscura. Estas son algunas de las preguntas que estimulan el trabajo de los físicos actuales. En el panorama se pueden vislumbrar horizontes nublados cuando alguien pregunta qué esfuerzo habrá que hacer para responder a preguntas que parecen tan lejanas del mundo cotidiano. Los físicos reaccionan a su manera un poco arrogante de quien está convencido de que las grandes preguntas que nos hemos hecho siempre los humanos sólo se responderán con las herramientas que ellos dominan.