La Universitat/La Universidad
La Universitat
PERE PUIGDOMÈNECH ROSELL
La Universitat
La recerca científica ha d’estar vinculada d’una manera o una altra a la Universitat, com a mínim la recerca pública. Personalment he tingut una activitat en ella en tres períodes. Un cop acabada la carrera l’any 1970 vaig treballar durant un curs de Professor de Classes Pràctiques del Departament d’Electricitat i Electrònica de la Universitat de Barcelona. No era una feina especialment complexa perquè el tipus de pràctiques que es feien era molt senzill. Vaig aprendre a connectar cables i dispositius elèctric i a soldar.
El viatge
Un efecte col·lateral de les meves estades a Portsmouth va ser una col·laboració de més de 10 anys amb la revista Nature on hi vaig escriure des de 1978 articles sobre la política científica espanyola. Els inicis van ser una casualitat. Estant a Portsmouth vam anar amb una certa freqüència a Londres a fer experiments amb un aparell de dicroisme circular que permet d’observar el plegament de les proteïnes. Era un viatge d’anada i tornada el mateix dia amb els trens anglesos sempre plens i amb arribada a l’estació de Waterloo.
La pandèmia
La Biologia Molecular
Des de l’Edat Mitjana Montpeller era coneguda per la seva Facultat de Medicina. Aquest 2020 està celebrant el seu 800 aniversari i proclama que és la més antiga en funcionament en el mon. L’any 1966 el CNRS va fer una operació que es volia de gran impacte creant un centre, el Centre de Recherche en Biochimie Macromoléculaire que tenia com objectiu l’estudi de l’evolució de les proteïnes i els seus gens. Van anomenar com a director Emile Zuckerkandl un antic col·laborador de Linus Pauling amb qui havia formulat les primeres idees de la relació entre seqüències de proteïnes i evolució.
L’any en que s’acaba la Universitat és important per tot universitari. És el que ens va passar als qui formàvem la promoció de Físiques l’any 1970. Els darrers anys de la Llicenciatura van ser molt diferents dels primers. Seguien els moviments polítics a la Universitat, però teníem professors joves que ens van fer tenir un cert contacte amb la Física que s’estava fent en aquell moment. Treballar per comprendre la Mecànica Quàntica i la seva aplicació a la Física de partícules és un dels records més intensos que tinc en el meu desenvolupament científic.