Pàgines viscudes. 1968

Sembla que 1968 va ser un any important per Europa. Ho certifico. Va ser l’any que vaig signar el meu primer contracte laboral. A més van passar altres coses. Per la nostra promoció de Físiques era l’any del que s’anomenava el “Pas de l’Equador” de la carrera. Uns quants del nostre curs ens en vam anar a Eivissa. La illa era ben diferent del que és ara, però ja començaven a arribar el que anomenaven els hippies. No vam tenir problema per trobar una fonda a prop del port. Va ser la meva primera excursió amb noies.

Ens van arribar notícies de que a Paris es revoltaven els estudiants. A mi em semblava interessant, però una mica assumpte de gent aposentada. A Barcelona teníem uns altres problemes. Al Gener de l’any següent hi va haver la defenestració del bust de Franco per la finestra del Rectorat de la Universitat. Va entrar la policia i la Universitat va estar tancada uns dies. L’agitació política va esdevenir un fet normal. Seguíem les classes com podíem. Per primer cop (i darrer) de la meva vida vaig suspendre una assignatura, la Termodinàmica. No em podia posar davant del llibre. Anys després vaig descobrir que és un capítol apassionant de la Física.

L’any 1968 va ser l’any de la revolta de Paris. Les idees d’aquells joves parisencs eren atractives. Al meu entorn el cristianisme avui estar superat i el marxisme semblava prendre el seu lloc. El PSUC o el FLP on jo estava es reclamaven de Marx. Per mi hi havia alguna cosa en el que anomenaven el materialisme dialèctic que no era coherent amb la ciència que estudiava. El fet històric que va acabar de plantejar problemes amb el comunisme va passar també el 1968. A l’agost d’aquell any me’n vaig anar a un curs d’estiu de llengua alemanya a la Universitat de Frankfurt amb una beca que em va proporcionar l’Escola d’Idiomes de la Universitat. Al 20 i 21 d’aquell mes ens vam trobar amb una edició especial del diaris alemanys. Recordo el Frankfurter Allgemeine amb grans titulars negres. La Unió Soviètica havia envaït Praga i havia acabat amb els intents d’una renovació del comunisme. Que difícil era continuar recolzant les idees relacionades a com el socialisme realment existent!

Aquell any vaig trobar dues feines per escriure articles relacionats amb la Ciència. A l’Enciclopèdia Catalana em van oferir escriure articles d’Història de la Ciència, un tema que m’ha interessat sempre i del que havia llegit força. El responsable amb qui parlava era Heribert Barrera. En vaig escriure pocs. Em costava molt i per mi en aquell moment escriure en català no era fàcil. Però en el primer volum de l’Enciclopèdia hi ha dos o tres articles meus. Una part de l’article “Alquímia” és meu. Ho vaig deixar perquè em van oferir treballar estable a Salvat Editores. Era la gran època de les enciclopèdies per fascicles. Primer va ser Monitor, després l’enciclopèdia Salvat Universal i l’Enciclopèdia de la Fauna, entre altres. Jesús Mosterín em va oferir col·laborar amb ells en noves enciclopèdies. Vaig escriure per Salvat Junior i per Universitas. L’any 1970  va sortir el meu primer article de divulgació en Física en el primer tom de Universitas, “Los átomos”. Això m’ha permès escriure de ciència durant 50 anys. Salvat era refugi de molta gent. En el grup en que jo hi treballava vaig conèixer filòsofs, historiadors i sobre tot Virgilio Ortega que va passar de Salvat a Orbis i a Planeta. Jo l’he anat seguint i escrivint en les seves obres fins a la seva jubilació. A partir del 1968 anava a la Facultat pels matins i a la tarda a Salvat. Tenia un sou i no paràvem de discutir d’idees!

Ara que tinc vint anys,

ara que encara tinc força,

que no tinc l'ànima morta,

i em sento bullir la sang.

Joan Manuel Serrat. 1967