Vaig néixer a l’entresol del Carrer Canvis Nous 2 de Barcelona. És un carrer històric del barri de Santa Maria del Mar. Allà hi va explotar una de les bombes anarquistes l’any 1896 al pas de la processó del Corpus i aquesta processó era encara una de les festes més grans del barri en els temps de la meva infantesa. Tiràvem serpentines d’un balcó a l’altre del carrer, llançàvem confeti i hi passaven gegants i capgrossos. L’altra gran festa era la revetlla de Sant Joan quan fèiem un gran foc a la plaça de Santa Maria. A casa hi menjàvem coca de forner. Els grans bevien cervesa i els petits orxata de xufla. I la Mercè amb els seus castellers i la desfilada de gegants.

Vivíem entre dos pisos, l’entresol i el principal de la casa que té entrada pel carrer dels Consellers. Al principal hi fèiem la vida durant el dia i dormíem a l’entresol. Els meus pares portaven una botiga de queviures. El meu pare sortia molt d’hora de casa amb la seva carretilla per anar a buscar fruita i verdura al Born i la meva mare obria la botiga. Teníem una minyona que s’ocupava de la casa i de la meva germana i de mi. Tinc el record de quan el meu pare va fer construir el quarto de bany, ens escalfàvem amb un braser que feia olor d’eucaliptus i baixàvem a dormir amb ampolles d’aigua calenta. Els meus pares no eren de gran cultura religiosa però si  estàvem a Barcelona, anàvem el diumenge a missa a Santa Maria, menjàvem un tortell al migdia i per la tarda anàvem a passejar fins a la Rambla. El meu pare s’ajustava l’hora amb el rellotge de l’Acadèmia de Ciències, però a banda d’aquest fet res em semblava portar cap a la ciència.

Quan ens anàvem a dormir sentíem la sirena dels vaixells que se n’anaven a les illes, el pas del sereno i el vigilant i algun borratxo que sortia d’una taverna que hi havia davant de casa. El barri eren una barreja de gent treballadora, pescadors, menestrals i de gent benestant que vivia en les cases de la Via Laietana. A casa no hi va faltar mai de res pels fills malgrat els temps difícils que s’hi passava. La meva primera escola va ser la que porten les monges de la Presentació al carrer de Bellafila i que tenien classes de pàrvuls per nens. Amb la mare o la minyona anàvem sovint a passejar pels parcs de la ciutat que em vaig recórrer tota amb autobús o tramvia. El Pla de Palau i la Ciutadella estaven a quatre passes.

Al carrer dels Canvis Nous hi vam viure fins els meus 18 anys quan el meu pare es va retirar i es va traspassar la botiga. Amb el temps el barri havia canviat molt, s’hi sentia la humitat del mar i les famílies tendien a anar-se’n més amunt de la ciutat on s’hi construïen pisos amb més comoditats.

 “La patria es el paisaje de la infancia” va deixar escrit Gabriela Mistral.