Ciència i democràcia

Sovint afirmem que un sistema democràtic necessita d’una ciència forta. Aquesta afirmació té la seva base en que hi ha decisions col·lectives que estan basades en dades i en conceptes que han de tenir el màxim suport factual possible i aquesta és la feina de la ciència. Quan diem això ens enfrontem amb una doble paradoxa. D’una banda un sistema democràtic és el contrari d’un sistema controlat per experts. D’altra banda la ciència ella mateixa no és pas una activitat democràtica. D’alguna manera hem de tractar de resoldre aquestes contradiccions aparents.

Hem repetit que un percentatge important, algú afirma que un 60%, de les qüestions polítiques actuals tenen un fort contingut científic. Això va des dels temes d’energia i medi ambient, als temes de medicina com la reproducció assistida i tants d’altres, però també de seguretat alimentària o de protecció de dades, per donar uns exemples. La vida dels individus i l’activitat industrial necessita en les nostres societats complexes unes regles dintre de les quals moure’s i per definir-les sovint cal saber de què estem parlant, quina és la situació de la temàtica que es discuteix , quines són les alternatives i les conseqüències de les decisions. Per això la ciència ens proporciona dades, models, escenaris i prediccions que són necessaris per les decisions que es prenen. Està clar però que les decisions no les han de prendre els experts sinó els representants democràticament escollits. A cops és desesperant per un científic que no se l’escolti però no hi ha alternativa.

També diem que un sistema democràtic és necessari per que la ciència es desenvolupi correctament i l’experiència ho prova generalment. De totes maneres la democràcia que hi ha a la República Popular de la Xina no és molt clamorosa i la seva activitat científica està creixent de forma exponencial. És cert que hi podem trobar desequilibris però no es pot negar que hi ha una extensa producció científica amb grups de qualitat. I hi ha països amb un sistema democràtic consolidat i una excel·lent tradició científica com Itàlia que darrerament  ha rebaixat notablement la seva activitat, esperem que sigui una situació momentània. Certament tots coneixem exemples de limitacions en la llibertat de recerca que acaben tenint efectes negatius sobre la ciència que es fa en alguns països.

La contradicció sembla aparèixer sobre tot en la manera com es treballa en la ciència ella mateixa. Els resultats de la recerca no són el producte d’un procés democràtic. Les lleis de la Física no són producte d’una votació parlamentària. És cert que la construcció de les idees de la ciència es fa amb temps, després d’un debat que pot ser complex, però es fa a l’interior de la comunitat científica i no acaba guanyant aquella que té més partidaris sinó aquella que proposa les idees que permeten explicar de millor manera fenòmens observats. Aquest resultat pot xocar amb les idees majoritàries en una societat. En el passat algun científic ha hagut d’enfrontar-se amb el seu entorn. Per sort, en les societats democràtiques aquests enfrontaments no porten a la foguera, però a cops, poc se n’hi falta.

Ciencia y democracia

A menudo afirmamos que un sistema democrático necesita de una ciencia fuerte. Esta afirmación tiene su base en que hay decisiones colectivas que están basadas en datos y en conceptos que deben tener el máximo apoyo factual posible y ésta es el trabajo de la ciencia. Cuando decimos esto nos enfrentamos con una doble paradoja. Por un lado un sistema democrático es lo contrario de un sistema controlado por expertos. Por otra parte la ciencia en sí misma no es una actividad democrática. De alguna manera tenemos que tratar de resolver estas contradicciones aparentes.

Hemos repetido que un porcentaje importante, alguien afirma que un 60%, de las cuestiones políticas actuales tienen un fuerte contenido científico. Esto va desde los temas de energía y medio ambiente, a los temas de medicina como la reproducción asistida y tantos otros, pero también de seguridad alimentaria o de protección de datos, para dar unos ejemplos. La vida de los individuos y la actividad industrial necesita en nuestras sociedades complejas unas reglas dentro de las que moverse y para definirlas a menudo hay que saber de qué estamos hablando, cuál es la situación de la temática que se discute, cuáles son las alternativas y las consecuencias de las decisiones. Por eso la ciencia nos proporciona datos, modelos, escenarios y predicciones que son necesarios para las decisiones que se toman. Sin embargo, está claro que las decisiones no las deben tomar los expertos sino los representantes democráticamente elegidos. A veces es desesperante para un científico que no se le escuche pero no hay alternativa.

También decimos que un sistema democrático es necesario para que la ciencia se desarrolle correctamente y la experiencia lo prueba generalmente. De todas maneras la democracia que hay en la República Popular de China no es muy clamorosa y su actividad científica está creciendo de forma exponencial. Es cierto que podemos encontrar desequilibrios en ella pero no se puede negar que hay una extensa producción científica con grupos de calidad. Y hay países con un sistema democrático consolidado y una excelente tradición científica como Italia que últimamente ha rebajado notablemente su actividad, esperemos que sea una situación momentánea. Ciertamente todos conocemos ejemplos de limitaciones en la libertad de investigación que acaban teniendo efectos negativos sobre la ciencia que se hace en algunos países.

La contradicción parece aparecer sobre todo en la forma como se trabaja en la ciencia ella misma. Los resultados de la investigación no son el producto de un proceso democrático. Las leyes de la Física no son producto de una votación parlamentaria. Es cierto que la construcción de las ideas de la ciencia se hace con tiempo, tras un debate que puede ser complejo, pero se hace en el interior de la comunidad científica y no termina ganando aquella que tiene más partidarios sino aquella que propone las ideas que permiten explicar de mejor manera fenómenos observados. Este resultado puede chocar con las ideas mayoritarias en una sociedad. En el pasado algún científico ha tenido que enfrentarse con su entorno. Por suerte, en las sociedades democráticas estos enfrentamientos no llevan a la hoguera, pero a veces, poco se le falta.