Pere Puigdomènech Rosell

Ciència i democràcia

Sovint afirmem que un sistema democràtic necessita d’una ciència forta. Aquesta afirmació té la seva base en que hi ha decisions col·lectives que estan basades en dades i en conceptes que han de tenir el màxim suport factual possible i aquesta és la feina de la ciència. Quan diem això ens enfrontem amb una doble paradoxa. D’una banda un sistema democràtic és el contrari d’un sistema controlat per experts. D’altra banda la ciència ella mateixa no és pas una activitat democràtica. D’alguna manera hem de tractar de resoldre aquestes contradiccions aparents.

Pàgines viscudes. 1968

Sembla que 1968 va ser un any important per Europa. Ho certifico. Va ser l’any que vaig signar el meu primer contracte laboral. A més van passar altres coses. Per la nostra promoció de Físiques era l’any del que s’anomenava el “Pas de l’Equador” de la carrera. Uns quants del nostre curs ens en vam anar a Eivissa. La illa era ben diferent del que és ara, però ja començaven a arribar el que anomenaven els hippies. No vam tenir problema per trobar una fonda a prop del port. Va ser la meva primera excursió amb noies.

La independència

Pàgines viscudes: La Universitat

Arribar a la Universitat l’any 1965 havia de ser necessàriament una experiència ben forta per un noi que havia passat deu anys en un col·legi de Jesuïtes i que de cop es trobava en l’olla bullint que era l’entorn universitari d’aquell temps. Em vaig inscriure a Físiques. El meu únic dubte havia estat l’Escola d’Enginyers, però, potser perquè era l’elecció de molts dels meus companys de Caspe, em vaig anar a Física on jo era tot sol. Mai me n’he penedit malgrat que alguns anys de la Llicenciatura van ser pesats.

La Física

Caspe (2)

Mediterrani

Pàgines viscudes. Caspe (1)

Ètica

Pàgines viscudes. Palau i Plegamans

Els meus paren eren de Palau de Plegamans. Més ben dit, la meva mare era la Matilde de Can Periquet, una masia de Plegamans i el meu pare el Peret de Cal Jan a Palausolità. La fusió dels dos pobles després de la guerra civil es va fer a contracor i els meus pares no s’estaven de recordar-ho quan sortia alguna discrepància entre ells. I oncles i cosins feien comentaris en els que es feia evident les diferències. No eren com Romeo i Julieta, però gairebé.